Sembla que el propòsit d’aquest llibre és el descobrir al públic la importància de les contribucions no europees que es van produir des de l’edat del bronze a la cultura grega i romana, fins el segle XV a Europa occidental. Si l’autora s’hagués limitat en estar encantada per haver descobert ella sola el pa amb tomàquet, les 562 pàngines del llibre serien redundants però inofensives, per anacròniques. Tal com escriu en gairebé cada capítol, els seus pretesos adversaris intel·lectuals són els estudiosos europeus i americans del segle XIX, tota una gesta en un llibre publicat de bell nou en el 2024.

Però la mandra intel·lectual que l’impedeix situar els termes de la conversa en l’actualitat és superada amb escreix per un partidisme infantil contra el que ella percep - suposo- com a models negatius. Per exemple, en el capítol 15, que obre parlant de la batalla de Marató, ja en el segon paràgraf exposa als espartans com a model per a nazis i fonamentalismes cristians americans. Quina importància té el que fessin els nazis amb la història d'Esparta? O dit d'una altra manera, quina importància té per la història de l'origen de l'hinduisme i el budisme que el nazis optessin en el segle XX per l'esvàstica com a símbol principal?

Llibre maldestre, que li reportarà fama, nombroses entrevistes a les televisions i fonamentarà el seu prestigi entre la gent no ha llegit mai un llibre d’història de l’art, de la filosofia o que no ha sortit mai de la seva esquifida barraca intel·lectual. ( )