Imma Monsó

Septiembre de 1962. Una joven maestra de dudosa vo­cación y escasa capacidad para comunicarse oralmente llega a su primera plaza en una escuela del Pirineo ri­bagorzano. Cumple así sus deseos: tener un pueblo, un trabajo y una casa desde donde ver caer la nieve. Atrás deja una infancia marcada por las enigmáticas activida­des de su padre y la original educación recibida de una madre dividida entre el impulso irresistible de apartar a su hija de las consignas del Régimen y el miedo a aislarla excesivamente de la normalidad imperante.

La cándida Severina, desconocedora de los hábitos de convivencia en una comunidad rural y de las marcas que la historia ha dejado en sus habitantes, encajará las pie­zas que la unen al pasado colectivo gracias al sentido común de Justa y a la complicidad de un hombre fasci­nante con quien vivirá una pasión deliciosamente unidi­reccional. Descubrirá también, horrorizada, que no basta con la discreción y la afabilidad para que una comunidad la deje en paz.… (mehr)

Novel·la extraordinària, diferent de tot el que he llegit fins ara. Per una banda, no hi passa gairebé res, o molt poc: no hi ha assassinats, ni grans tragèdies, ni èxits clamorosos, ni idil·lis tempestuosos... Senzillament, coses que ens van contant les protagonistes, com es veuen les unes a les altres, com es veuen a elles mateixes... I, en canvi, manté l'interès de la primera pàgina a l'última. Amb petits tocs d'humor, a vegades blanc, a vegades corrosiu. Amb referents culturals aquí i allà, que no arriben a enfarfegar mai per massa abundants.

És cert que hi ha novel·les que, pel tema que tracten, m'han interessat més que aquesta. Però he de reconèixer que, dels centenars de novel·les que he llegit, que són molts, aquesta és la novel·la més intel·ligent que he llegit mai. Aquest és l'adjectiu que trob que s'hi adiu més. Una novel·la que no es pot contar, que s'ha de llegir.… (mehr)