Autoren-Bilder
18 Werke 96 Mitglieder 1 Rezension

Werke von Vito Tanzi

Getagged

Wissenswertes

Für diesen Autor liegen noch keine Einträge mit "Wissenswertem" vor. Sie können helfen.

Mitglieder

Rezensionen

L’autor Vito Tanzi és un experimentat economista italià que ha treballat molts anys pel FMI com a cap de la divisió de política tributària i coneix be les múltiples eines que te un estat per operar sobre l'economia. També ha estat secretari d’estat d’economia i finances del govern italià (2001-2003), en els primers anys del govern de Silvio Berlusconi.

El llibre comença amb una pregunta important: perquè les modernes societat occidentals democràtiques experimenten tantes dificultats en l’economia, en la forma de desigualtat en augment i pèrdua de creixement econòmic? El creixement d’ineficiències en tots els camps de l’economia, més grans o més petites, creades per influència de grups de pressió (des de bancs a jubilats) expliquen en part la desigualtat i l’estancament.

Tanzi comença descrivint l'evolució del paper de l'estat en l’economia al llarg dels últims 120 anys. Descriu el laissez faire anterior a la primera guerra mundial, les polítiques intervencionistes originades per aquesta i la crisi de 1929 , la transformació de l’esmentat intervencionisme en l’estat del benestar posterior a la segona guerra mundial i l’aparició de nou del liberalisme per la crisi d’inici dels anys 70 del segle XX; tots aquest paradigmes tenen un factor comú que és el creixement sostingut de l’activitat regulatòria de l’estat. El relat històric és complert, està ben fet i conté molts detalls reveladors; només per aquesta part ja paga la pena llegir el llibre.

La desigualtat, si be ha disminuït de forma important entre països, principalment pel creixement econòmic d’Àsia, també és cert que ha crescut dintre dels estats, especialment al mon anglosaxó i a Estats Units en primer lloc. L'obra explora algunes de les noves causes que expliquen el seu creixement. Aquestes causes actuen com les termites, que de forma lenta, constant i oculta van minant el cos en el que viuen; creen rendes injustificades per alguns actors econòmics provocant una assignació no eficient dels recursos econòmics, afectant a la creació de riquesa i a la seva distribució.

L’autor atribueix molta importància (i moltes pàgines) a la major protecció que té actualment la propietat intel·lectual, que juntament amb la creació de models de negoci que permeten monetitzar-la de forma eficient han permès que els seus titulars gaudeixin d’uns ingressos i d’un patrimoni mai vistos anteriorment.

Addicionalment, la disminució dels impostos que graven les grans rendes (especialment en l’àmbit dels guanys del capital) i patrimonis ha provocat un tracte fiscal no equitatiu per aquestes grans rendes i una reducció d’ingressos a l’administració pública. Encara que de forma intuïtiva sembla que això últim pot passar, la participació dels impostos en el PIB es manté més o menys constant.

La regulació fiscal és molt extensa i complexa. Durant la vida d’un sistema fiscal (vàries dècades) s’acumulen moltes addicions (colesterol) que sumades produeixen una assignació ineficient en la distribució dels recursos. Una de les causes és que actualment les regulacions fiscals volen assolir molts objectius diferents (recaptació pública, redistribució de la renda, afavoriment de l’habitatge en propietat, afavoriment de determinats comportaments, etc..) que dificulten el seu compliment i la seva administració.

Si be a simple vista els seus assoliments no canvien (es manté la participació de les rendes del treball en l‘economia, p.e.), la multitud de petits canvis afavoreixen un interessos determinats (jubilats, bancs, invàlids, constructors,..) a costa d’altres. Tanzi també alerta que l'existència de diferents fiscalitats en el mon dificulta la tributació efectiva dels recursos econòmics dels actors internacionals de l’economia. Aquest tema l’autor ja l’havia tractat anteriorment, com en l’article “La globalització i l’acció de les termites fiscals” en l'edició de març de 2001 de la publicació del FMI “Finanzas & Desarrollo”. Els esforços de la UE per harmonitzar la fiscalitat indirecta (IVA) i l’impost de societats son exemples clars de la lluita per una major eficiència fiscal.

Una norma empírica diu que la complexitat d’un sistema fiscal és proporcional als anys que porta vigent. En els sistemes democràtics, els diferents actors introdueixen modificacions que afavoreixen els interessos dels seus representats. Sovint els lobbies coneixen les implicacions fiscals dels seus interessos millor que els funcionaris governamentals (asimetria en la informació), i son capaços d’introduir petits canvis que passen desapercebuts al públic en general. Tot això representa el conflicte entre els interessos particulars i els interessos comuns.

Potser la termita més grossa neix de la necessitat d’harmonitzar la creixent complexitat de l’economia i la societat en general, les quals fan necessària l’existència d’un extens i complicat sistema regulatori, el qual està més o menys influït per afavorir als agents econòmics amb més recursos. L’activitat reguladora està feta per afectar les activitats econòmiques d’una determinada manera, generalment amb el propòsit de protegir els drets de les persones. Però al crear uns majors costos en determinades activitats, pot crear distorsions importants a l’economia. I prèviament es pot citar tota la llista de disfuncions i il·legalitats que envolten les regulacions; desconeixement, nepotisme, corrupció, portes giratòries, etc.. Un exemple clar son les regulacions financeres; sovint el regulador les coneix menys que el regulat, i abasten tant les regulacions explícites com les implícites (risc contingent com too big to fail)

Per corregir un resultat social negatiu de les termites es poden presentar dues alternatives:
- Dur a terme polítiques redistributives ex post; per això cal tenir un nivell impositiu alt i unes polítiques redistributives que traspassin riquesa dels agents econòmics més pròspers a la societat en general i a la part més necessitada en particular. Determinar el nivell impositiu no és fàcil. Tanzi proposa entre un 30-35% del PIB pels països desenvolupats; menys representa perdre oportunitats, i aquest percentatge pot pujar si es tracta de societats cohesionades, ben administrades i on el major esforç fiscal està justificat per un bons resultats.
- Eliminar les causes que han provocat tant la desigualtat actual com una major ineficiència dels mercats en l’àmbit de la distribució dels recursos. Implica reduir el poder d’empreses privades, una regulació pública millor i una major transparència en l’administració dels recursos de l’estat. Es una política que requereix grans esforços continuats i està plena de reptes. Destaca la idea, poc vistosa però efectiva si es porta be a terme, de revisar periòdicament el sistema regulatori i eliminar tot allò que no te una causa clara que justifiqui la seva existència.

Un autor que també tracta les termites de l’estat és Raghuram G. Rajam en la seva obra Fault lines (2010); encara que ell les anomeni Línies de Falla, el concepte clarament és el mateix. La seva explicació de les causes de la desigualtat és molt clara i va al gra. Afegeix com a “línia de falla” o termita la voluntat política d’assolir uns objectius polítics amb mitjans inadequats, o l’ús d’algunes institucions per assolir uns objectius polítics per als quals no estaven dissenyades, creant una crisi el resultat de la qual ha estat una major desigualtat.

Termites de l’estat és un llibre complementari d'El capital al segle XXI de Thomas Piketty , perquè algunes causes no han estat tractades per aquest últim autor. Un altre llibre d'aquest grup pot ser El preu de la desigualtat de Joseph Stiglitz. I per conèixer altres conseqüències de la gestió excessivament patrimonialista de la propietat intel·lectual que es dur a terme actualment, es pot llegir Against intellectual monopoly, de Michele Boldrin.

Com a punts a millorar, cal dir que l’obra sembla feta a partir d’un conjunt d’articles més o menys interrelacionats entre ells. Potser com a conseqüència d’això, alguns conceptes son descrits repetidament en alguns dels 34 capítols del llibre, i a vegades fins i tot dintre d’un mateix capítol. El resultat és que les 400 pàgines del llibre es podíem haver reduït a 340, amb una bona edició. Addicionalment en els primers capítols l’autor utilitza frases massa llargues, la qual cosa dificulta a vegades la seva comprensió.
… (mehr)
 
Gekennzeichnet
JordiGavalda | Oct 5, 2018 |

Dir gefällt vielleicht auch

Nahestehende Autoren

Statistikseite

Werke
18
Mitglieder
96
Beliebtheit
#196,089
Bewertung
½ 3.5
Rezensionen
1
ISBNs
63
Sprachen
2

Diagramme & Grafiken