L'obra fou publicada al 1910 i ens mostra el barri de Sta Madrona a començaments del segle XX. Descripció detallada de la vida dels homes i dones que habitaven la Barcelona desfavorida i canalla. És un testimoni fidedigne de la trista vida d'uns éssers nascuts en aquell indret que passaven la seva miserable vida arraulits entre quatre carrers estrets i mal ventilats, sense cap esperança de millorar la seva situació. Pujar a Montjuïc és l'única escapatòria del barri. Lladres i prostitutes, macarres i bardaixos, aquests són els personatges que ens descriu en Vallmitjana. L'autor sembla conèixer perfectament el medi i si bé en fa un judici moral, deixa que els personatges flueixin i ens expliquin la seves cuites i peripècies. Resulta impactant com a testimoni històric de la societat més desfavorida d'inici de segle.
La Gravada té dues filles petites, La Roseta i la Dolors. En fer-se gran, la Roseta passa a ser la Xava i és seguint la seva vida, que coneixem aquells que l'acompanyen i com viuen en condicions del tot precàries. ( )