CRONICA : VOLUM III

Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué una de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.

Vida

Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot. En les primeres línies del pròleg de la seva Crònica, l'autor hi escriu: «Aci comença lo libre qu'En Bernat d'Esclot dicta e scrivi».

Per a la redacció de la Crònica l'autor va compilar els materials necessaris per escriure-la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb força coneixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l'època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents s'hi poden trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d'alguns força humils: correus, joglars, dides.

Aquesta manca de referències ha fet pensar els investigadors que Desclot podia tenir un altre nom i que podia tractar-se de Bernat Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia el 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1387), continuant a la cort, amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial i morí el 1288. Aquest Bernat podia procedir del Rosselló, d'un casal anomenat Es Clot, encara que la família s'hauria traslladat a València després de la conquesta. El cognom Escrivà hauria substituït la referència al lloc d'origen Desclot, al·ludint algun membre de la família que hauria assolit el càrrec d'escrivà reial.

Sobre Desclot s'ha escrit:
« Representa el cas de l'historiador honest que se cenyeix sempre a la veritat històrica sense deixar-se emportar pel partidisme ... Històricament, la seva Crònica és la més fidedigna de les quatre grans Cròniques medievals catalanes »
— J.Cabré i altres, Història de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1985, 7a edició)
« Bernat Desclot reconta fidelment les lluites amb què Pere el Gran consolida la independència de Catalunya i obre les vies del seu imperialisme. El mèrit més gran de Desclot -just de mots i sobri de judici- és l'absoluta veracitat històrica ..