La història familiar de l'autor, una reflexió profunda sobre l'emigració a partir de la recerca de la vida del seu avi nascut a Castro del Río, província de Còrdova i la seva instal·lació a Terrassa. Un repàs històric des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Honest i detallista, en Villatoro ens explica la seva vida familiar però que podria ser la de la majoria dels que habitem aqueste contrades. D'on venim? Com ens marquen els vincles amb el lloc d'orígenn desl nostres avantpassats? D'on ens sentim? Com la memèria familiar ha anat configurant la nostra manera de ser, de viure i de comprendre el món. Emotiu, ben narrat, desenvolupat i per fi epilogat. M'ha agradat molt. ( )

Jo, jo, jo i els meus mascles referents. Un llibre llarguíssim que es podria haver resolt en moltes menys pàgines. ( )

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble "blanc i immòbil" de Còrdova, a l'edat de 60 anys, després d'una vida agitada, com a regidor de l'esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l'edat que té el seu nét escriptor quan s'encara a la figura enigmàtica de l'avi Vicente. Un home que se'n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l'avi, l'escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d'un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.