Nadine Gordimer's writing career covered more than sixty years: this, the seventh of her many short-story collections, comes from about a third of the way through it.

Many of the stories seem to be in one way or another about the less obvious consequences of racism and colonialism in Africa. The title story looks through the eyes of a globetrotting foreign correspondent at the empty Westminster-style ritual of a post-independence parliament in a single-party state, where the Speaker's Clerk is dressed up as a "perfect papier-mâché blackamoor from an eighteenth century slave trader's drawing room" and the Foreign Minister solemnly delivers a content-free travelogue of a recent state visit. It's not worth two lines of copy, so the journalist moves on to another assignment. His editor sends him to retrace the steps of Livingstone's last journey for the upcoming centenary of his death, and he finds himself staying in a lakeside hotel (presumably in Zambia), where his readings from Livingstone's journals are ironically juxtaposed with his observation of the white people who run the hotel and their guests, trying to attach a veneer of seventies trendiness to their crumbling heritage of colonial luxury. Gordimer doesn't make the connections for us, we can take it as the strength of Africa defeating both the out-of-place idealist and the staying-on exploiter, or we can see it as an ironic commentary on the "Christian civilisation" Livingstone was so determined to bring to central Africa.

We go on to look at white South Africans out of place in Europe, in black Africa, and in their own country; at the troubled interactions between black intellectuals and white liberals; and we even get a few good old-fashioned parent-child, sibling, or husband-wife-lover stories. But all with that dry Gordimer twist. Of its time, but not really dated. ( )

Quatre històries curtes, la primera és la més extensa i em va costar una mica d'entrar-hi, la segona em resultà molt interessant i curiosa, la tercera i la quarta força atractives.
L'autora descriu la quotidianeïtat dels països africans i les relacions socials entre blancs i negres. Antiesclavista i antiaparheid, ha estat l'altaveu de les injustícies del seu país, Premi Nobel de Literatura al 1991.
En el primer relat, Los compañeros de Livingstone, explica el viatge del periodista Carl Church per retrobar les tombes dels companys de Livingstone el 1973 en la commemoració del centenari de la mort de l´explorador i missioner escocès. Dóna a conèixer d'aquesta manera la forma de vida dels blancs instal·lats a l'Àfrica i de la comunitat negra que s'encarrega del servei.

En el segon, La casa de Inkalamu, ens relata la visita d'una dona adulta representant de l'ONU al lloc on va crèixer i el record de les relacions d'infància amb el veïnat negre, reflexió sobre la proximitat i alhora llunyania entre blancs i negres.

En el tercer relat, Confluencia en el espacio, ens explica les vacances d'un adolescent sud-africà al sud de França i l'amistat que neix amb un noi americà de la mateixa edat, ells dos parlen en anglès i els és difícil contactar amb els altres nois que parlen francès.

Finalment el quart, África Emergente, ens explica la vida d'un jove escultor que vol conèixer un món diferent i aconsegueix anar a Nova York però l'adaptació és força difícil. La seva relació amb un arquitecte establert en el país africà que intenta ajudar-lo oferint-li un taller on treballar. I el personatge del qual no es diu el nom que sent amic de tots dos acaba a la presó, ( )