Dietari d'un estiu, en el moment que l'autor ha complert 70 anys i s'acaba de jubilar de la seva vida laboral. Reflexions al voltant dels actes quotidians, des dels petits detalls de la seva vida, ens diu el què compra, el què menja, els trajectes que fa a diari, així com també de les converses que té amb els amics de tota la vida ara que sembla que la malaltia s'entesta en endur-se'ls per sempre. De fet és un homenatge als tres amics que se li van morir en poc temps, en aquell mateix estiu ( Jaume Vallcorba) , i els altres dos al cap de poc temps d'acabar-se l´estiu.( Joan Miquel Sobrer i Carles Miralles). Curiosament només parla de la seva relació amb homes de cultura, exceptuant la citació a l'homenatge que fan a Maria Camps. També cal destacar les meditacions que fa respecte a les lectures i relectures daquest estiu del 2014. Així com també les consideracions al voltant de la seva infantesa i les relacions familiars. Explica de manera força crua l'estat de degeneració de la seva mare.
Malgrat la llengua emprada és molt acurada, és de fàcil lectura i plaent. ( )