La vida de l' Ethel, el seu pas per la infància, anys 20, l'adolescència i la juventut, anys 30. Filla d'una família benestant, instal·lada a París en tornar de l'île Maurice, a casa seva es reuneixen setmanalment una munió de personalitats que acompanyen la família i veuen crèixer la nena Ethel, als genolls del seu pare, mentre ell parla del seus plans de futur, dels seus invents, dels seus fantàstics negocis. Però els temps van canviant, ella va creixent, coneix a la seva gan amiga Xènia, companya d'institut, filla d'un comte rus mort arrel de la Revolució, exiliada amb la seva mare a París i amb grans dificultats econòmiques.
Les polítiques van canviant i els personatges que assisteixen a les reunions dominicals van dissenyant el nou rumb de les coses. L'economia familiar va deteriorant-se fins a perdre-ho tot, quan la guerra ja ha començat. Llavors recullen les seves poques pertinences i se'n van a Niça, on el pare morirà després d'una llarga malaltia.
La jove Ethel, que havia de tenir una vida feliç i sense cap problema, el seu oncle Soliman li lega tota la seva fortuna, per que així sigui, es troba a 18anys amb la responsabilitat de fer front a la debacle econòmica familiar i amb tota la força del món intenta rescatar el què pot de les urpes dels voltors que envoltaven la família. Madura per força, i s'enamora de l'única persona agraïda que havia assistit a les reunions de casa seva, amb ell es casarà quan torni de la guerra i començaran una nova vida al Canadà.
Relat de la vida familiar de l'escriptor, els records de las seva mare vinculats per sempre al Boléro de Ravel, d'aquí el nom de la novel·la, ( )

Ma mère, quand elle m'a raconté la première du Boléro, a dit son émotion, les cris, les bravos et les sifflets, le tumulte. Dans la même salle, quelque part, se trouvait un jeune homme qu'elle n'a jamais rencontré, Claude Lévi-Strauss. Comme lui, longtemps après, ma mère m'a confié que cette musique avait changé sa vie.
Maintenant, je comprends pourquoi. Je sais ce que signifiait pour sa génération cette phrase répétée, serinée, imposée par le rythme et le crescendo. Le Boléro n'est pas une pièce musicale comme les autres. Il est une prophétie. Il raconte l'histoire d'une colère, d'une faim. Quand il s'achève dans la violence, le silence qui s'ensuit est terrible pour les survivants étourdis.
J'ai écrit cette histoire en mémoire d'une jeune fille qui fut malgré elle une héroïne à vingt ans.

Prix Nobel 2008

Een gezin dat vanuit Mauritius geëmigreerd is naar Parijs raakt door het onbezonnen gedrag van de vader aan lagerwal en kan tijdens de oorlog ternauwernood het hoofd boven water houden. Mooie beschrijvingen maar iets te afstandelijk. De verhaallijn kent hier en daar ook een slordig verloop. ( )

Litterair werk, mooi maar niet 'waw'. ( )

Conozco el hambre, la he experimentado. De niño, al final de la guerra, me cuento entre quienes corren por la carretera junto a los camiones de los americanos, tiendo las manos para alcanzar las tabletas de chicle, el chocolate y los paquetes de pan que nos arrojan los soldados. De niño, tengo tal sed de grasa que me bebo el aceite de las latas de sardinas, lamo con delicia la cuchara de aceite de hígado de bacalao que me da mi abuela para tonificarme. Tengo tal necesidad de sal que me como a manos llenas los cristales de sal gris del tarro de la cocina.
De niño, probé por primera vez el pan blanco. No la hogaza de panadería, ese pan, gris más que moreno, hecho con harina pasada y serrín, que a punto estuvo de matarme cuando tenía tres años. No, éste era un pan cuadrado, de molde, de harina consistente, ligero, fragante, con una miga tan blanca como el papel en el que escribo. Y, mientras escribo, se me hace la boca agua, como si no hubiera pasado el tiempo y me hallara directamente conectado con mi niñez. Me meto en la boca la rebanada de pan esponjoso, vaporoso, y tan pronto me lo trago pido más y más, y si no guardara mi abuela en su armario cerrado con llave, podría acabármelo en un instante, hasta ponerme enfermo. Sin duda, no hay nada que me haya satisfecho tanto, no he probado desde entonces nada que haya colmado hasta tal punto mi hambre, que me haya saciado como aquello. ( )