Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l'amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa.

Amb música de cobla de fons...

Quan sento una cobla, la pell se'm posa de gallina. És la meva música, la música del meu país. Si és una sardana, els peus em llisquen suaument i compto i reparteixo. No pensava trobar mai un llibre amb aquesta música de fons i aquí el tinc. Gens xarucaire, autobiogràfic i molt local. I ja sabeu que diuen, si és local, és universal. ( )