Agusti Vehi i Castello

Prosa lleugera i brillant, paisatges coneguts, somriures i intriga, crítica social, ritme constant, personatges definits... Gran Agustí Vehí, com sempre i per sempre.

El darrer Vehí que em quedava. Fantàstic. Les forces armades fora de lloc. Descripcions i trama. Manté el ritme fins al final.

Novel·la negra de temps molt i molt foscos. Uns agraïments molt encertats. Una història senzilla per explicar molt més.

Humor clar i català, més concretament, empordanès. Pel broc gros, com ha de ser. Perfecte per dur amunt i avall i fer-se mirar en trajectes de transport públic quan esclata la riallada.