Pere Sanchez i Ferre

LA MAÇONERIA EN LA SOCIETAT CATALANA DEL SEGLE XX : 1900-1947

INTRODUCCIÓ:
La reorganització de la maçoneria a Catalunya
després de la crisi de 1896

Arran del desastre colonial, en què la maçoneria va ser perseguida,
acusada de complicitat amb els insurrectes, l'ordre de l'escaire i del compàs
va abandonar majoritàriament les seves activitats i la maçoneria no va ser
reorganitzada fins al 1900 amb la refundació de la vuitcentista Gran Lo
Simbólica Regional Catalana, ara sota el nom de Gran Logia Simbólica
Regional Catalana Balear. El tenor republicà Eugeni Laban va ser escollit
Gran Mestre i Francisco Álvarez, president del Sobirà Consell de Govern.

Poques logies componen en aquesta primera etapa la renovada organit
zació i els seus membres - com a finals de segle- continuen declarant-se
republicans, lliurepensadors i enemics acèrrims del catolicisme i de tota
religió. El catalanisme hi serà present també, però d'una manera minoritària:
el representant més destacat serà el federal catalanista Ignasi Bo i
Singla, membre de la logia Redención de Barcelona. Tanmateix, quan les
lògies Catalunya i Almogàvers es refunden, ho fan amb el nom castellanitzat.
Ja no hi haurà cap logia Avant, però sí una d'anomenada Adelante,
catau de lerrouxistes de primera fila i de segona.

Amb la victòria de la candidatura federal-unionista en les eleccions de
1903, el butlletí oficial de la GLSRCB declara que l'enemic és només un
«llámese caciquismo, carlismo o regionalismo medioeval».

De fet, l'anticlericalisme lliurepensador continuà essent el camp d'acció
política dels maçons catalans; segons les seves anàlisis, aquesta és la peça
axial de la lluita pel progrés, pel laïcisme i per la república. Com veurem
la Catalana Balear mantindrà vincles importants amb el partit d'Alejandro
Lerroux

La seva presència en la societat serà, de moment, minsa, tot i que qua
tre maçons (Odón de Buen, Josep M. Serraclara, J. B. Salas Anton i Climent
Selvas) surtin elegits en les eleccions municipals barcelonines de 1901 i
el catedràtic Rafael Rodríguez Méndez, membre de la lògia Constancia, si
gui nomenat rector de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda, la GLSRC va impulsar la creació d'unes grans lògies
autònomes a tot l'Estat espanyol, conseqüent amb l'ideari maçònic que
defensava (autonomia de les grans lògies regionals respecte als grans orients),
No obstant això, va ser un fracàs, encara que el 1902 va ser fundada una
efímera GL Regional Cantàbrica a Bilbao; a Andalusia també es va inten
tar, sense èxit, la mateixa operació...

1.… (mehr)