ELS TEMPLERS DE LES TERRES DE L'EBRE (TORTOSA)
DE JAUME I FINS LÁBOLICIÓ DE LÓRDRE (1213.1312) VOLUM I
PRÒLEG

El món dels templers ha despertat, d'ençà del segle XIX si no d'abans, una
certa curiositat, i ben sovint ha donat lloc a una bibliografia que es podria quali
ficar fins i tot de sectària. Aquesta producció pseudohistòrica poc equanime ha
emmascarat el paper dels templers a la història i s'ha barrejat amb els treballs
seriosos, que sempre n'hi ha hagut, dedicats a aquest Orde militar i a les
circumstancies en les quals li calgué desenvolupar, en plena edat mitjana,
unes activitats de profunda transcendència social i econòmica, bo i influint
també de manera poderosa en la mentalitat religiosa de moltes comarques de
la nostra terra i, en particular, en les de la Catalunya Nova, des del segle XII..

En la historiografia tradicional dels templers del país, cal remarcar que
medievalistes d'acreditat talent, com Joaquim Miret i Sans o Francesc Carreras i Candi
obrissin camins que ara ens resulten fressats. Semblava que, en interrompre's al
oltant dels anys trenta aquell corrent de treballs, ja restava dit tot l'essencial sobre
la questió. Tanmateix, l'interès per l'estudi dels senyorius i dels llinatges que
protagonitzaren el seu esplendor, i el desvetllament d'una nova historiografia local, des
dels anys cinquanta, feia que la recerca adquirís unes connotacions
metodològicament més acurades i que la ingent massa documental, des
dels grans arxius fins als dipòsits locals més modestos, fos desempolsada
de nou i ens proporcionés fruits
més madurs i minuciosos. Noms com els de Josep M. Font i Rius, Maria Vilar o
Jesús Massip i, més recentment, Carmel Biarnés, Prim Bertran, Pascual Ortega o
Josep M. Sans s'anaren sumant als ja coneguts, mentre Alan J. Forey oferia una sin
tesi actualitzada i útil per orientar noves recerques...