El tercer dels volums destinats a servir com a llibre d'estil de la Universitat Rovira i Virgili, aquest dedicat monogràficament a qüestions gramaticals: el primer s'havia dedicat a convencions gràfiques i el segon als models de documents administratius (a grans trets, el contingut d'aquests dos volums es pot consultar en línia al web http://www.linguistic.urv.cat/praxi/inici.htm).
Aquest volum compta amb la garantia de solvència del seu autor, Jordi Ginebra, expert en qüestions de gramàtica, fet que s'aprecia de seguida en la selecció i el tractament dels temes, així com en el plantejament general de l'obra, eminentment pràctic i entenedor, de consulta recomanable. Com a manual d'estil, no té el propòsit d'una presentació omnicomprensiva de la gramàtica de la llengua, sinó que centra l'atenció en els errors més freqüents, defugint els que són de caràcter més bàsic i general, que hom pot resoldre perfectament amb la consulta de les obres de referència (diccionaris i gramàtiques, tractats de barbarismes, etc.). En tot cas pot semblar en algun cas exagerada l'atenció i el detall que dedica a certs aspectes que poden semblar més aviat trivials, com ara l'ús de l'apòstrof, però s'ha d'entendre en tot cas que respon a una necessitat real de resoldre aquest tipus de detalls. La combinació d'una taula de continguts molt desglossada amb un índex analític bastant complet contribueixen a extreure el màxim partit de la consulta d'aquesta obra.
Una de les qüestions més difícils de resoldre en aquest tipus d'obres és el de l'organització general del contingut, amb el benentès que ha de facilitar al màxim la consulta. En termes generals l'obra reïx en aquest aspecte, apostant per una organització temàtica, que relaciona els fenòmens tractats, contràriament a altres obres d'aquest gènere que opten per oferir un repertori acumulatiu, però desarticulat, de dubtes en forma de diccionari com a manual d'estil o com una part d'aquest manual. No obstant això, potser es podria perfeccionar alguna part que ara resulta potser més acumulativa, com la del tema 10, que dóna compte de verbs concrets i on es barregen usos d'uns verbs per altres, amb dubtes sobre règims preposicionals o sobre el tipus de completiva que seleccionen (d'infinitiu o de verb finit) o sobre el fenomen de canvi i caiguda preposicional, que no és un fenomen exclusivament verbal (o que en tot cas l'usuari no anirà a cercar per un verb en particular).
Al llarg de l'obra es pot detectar, sense que hi sovintegin, uns quants errors mecànics (i. e.: símtpoma, horrotitza, conjunió, elecrònica, adminitratiu) que encara que no devaluen gens ni mica l'obra, fan mal efecte en un llibre que precisament pretén ajudar a evitar errades i entelen un xic el grau de cura i exigència assolits, en general, per l'editorial. ( )